Universitat Jaume I - UJI - Castello

Conclusions de les trobades anteriors

• I Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UA, 1989)
• II Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (1990)
• III Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UIB, 1991)
• IV Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (1992)
• V Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UPC, 1993)
• VI Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (URV, 1994)
• VII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UAB, 1995)
• VIII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UdG, 1996)
• IX Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UPF, 1997)
• X Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UdL, 1998)
• XI Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UV, 1999)
• XII Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris (UJI, 2000)

I Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris

Universitat d'Alacant, 20 i 21 d'abril de 1989

Reunits a la Universitat d'Alacant, els dies 20 i 21 d'abril de 1989, els responsables directes dels òrgans de normalització lingüística de les universitats de l'Estat espanyol que compten amb una llengua pròpia a més de l'oficial comuna (País Basc, Santiago de Compostel·la, Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Illes Balears, València-Estudi General i Alacant), per tal de fer un balanç i una avaluació dels diferents processos de normalització lingüística desenvolupats fins avui a les universitats respectives, intercanviar experiències i establir les bases d'una futura cooperació i coordinació en tot allò que afecta a la matèria objecte de la convocatòria, després de les exposicions i debats corresponents, arriben a les següents.

CONCLUSIONS

1. Per normalització lingüística hem d'entendre, unívocament, el procés conduent a la recuperació plena de les funcions comunicatives, en tota l'extensió d'usos socials i registres idiomàtics, de les llengües pròpies de cada universitat -és a dir, el català, el gallec i el basc-, sense perjudici del ritme particular que, per a la consecució d'aquest objectiu, determine la realitat sociolingüística de cada cas.
   
   
2. Malgrat que els diversos processos iniciats es base en un marc jurídico-legal prou semblant (Constitució espanyola, estatuts autonòmics, lleis de normalització lingüística i estatuts universitaris), el grau d'assoliment dels objectius previstos varia en cada universitat, quantitativament i qualitativa, no sols per la peculiaritat dels àmbits territorials o de les trajectòries històrico-socials que els són pròpies, sinó, en una mesura considerable, pel grau d'interés, de voluntat política i d'eficàcia de gestió dels òrgans rectors i de govern.
   
   
3. No és possible parlar de normalització lingüística sense la definició i adopció d'un pla o programa d'actuacions concretes en aquesta línia, assumit i aprovat pels òrgans universitaris de govern corresponents, o sense executar i vetlar per l'acompliment dels programes i mesures aprovats, com esdevé en algunes de les universitats participants en aquestes jornades.
   
   
4. Els òrgans de normalització lingüística aquí reunits, que reconeixen haver dut a terme un esforç considerable, només poden ser els responsables de projectar o de materialitzar una política d'extensió de l'ús de les llengües pròpies, la direcció i execució de la qual és responsabilitat ineludible dels òrgans universitaris de govern.
   
   
5. És a aquests als qui correspon, doncs, fixar les línies d'actuació que possibiliten la materialització real de les previsions legals genèriques, i que, en qualsevol cas, impliquen dues accions fonamentals i prèvies:
   
   
   1. Elaboració d'una normativa específica i concreta -fins i tot casuística¿, que regule l'ús de les llengües pròpies al si de cada comunitat universitària, tot afavorint-ne i incentivant l'expansió progressiva.
      
      
   2. Dotació dels mitjans humans i materials necessaris per desplegar amb dignitat i eficàcia, els plans d'actuació dissenyats, evitant, d'una banda, les situacions de provisionalitat del personal de les unitats de normalització, i, d'altra, les dotacions econòmiques irrisòries.
   
   
6. De més a més, considerem imprescindible que els òrgans de govern competents adopten les mesures compreses en els punts següents:
   
   
   1. Que les unitats de normalització depenguen orgànicament i funcional del Rectorat, atès l'abast general de les seues funcions, i que es dote de capacitat de gestió suficient els responsables.
      
      
   2. L'increment -en algun cas encara inici- de la docència en la llengua pròpia, que passa per un augment pressupostari especial, responsabilitat no sols de les administracions universitàries, sinó també de l'autonòmica i, fins i tot, la central de l'estat.
      
      
   3. Pel que fa als professors, arbitrar els mecanismes necessaris que permeten fer efectiva la docència en la llengua pròpia.
      
      
   4. Consolidació i extensió de l'oferta de cursos de llengua adreçats a la formació permanent dels professors, del personal d'administració i serveis i dels alumnes de les universitats.
   
   
7. Pel que fa a la coordinació i col·laboració entre els òrgans de normalització lingüística presents, s'ha arribat als acords següents:
   
   
   1. Intercanvi permanent de plans d'actuació, programes, treballs diversos i experiències.
      
      
   2. Unificació dels models d'enquestes per conèixer la realitat sociolingüística i la seua evolució a partir de paràmetres homogenis.
      
      
   3. Avaluació periòdica dels processos en successives Jornades, com aquesta, que rotativament es farien en cada universitat.
      
      
   4. Especial col·laboració entre les universitats dels domini lingüístic català en tot allò referent a la terminologia científica i tècnica, als estudis dels temes relacionats amb les necessitats de les unitats de normalització, a la traducció i edició de manuals universitaris i de materials de treball, d'acord amb una planificació de prioritats i de possibilitats de realització.
   
   
8. Finalment, els assistents a aquestes Jornades consideren, tenint en compte els avanços aconseguits aquests darrers anys, que és responsabilitat històrica de les autoritats acadèmiques no defraudar les expectatives generals i, per tant, els insten a l'adopció d'una política decidida en aquesta direcció.

«La dinamització lingüística»

Universitat de les Illes Balears, 1991

CONCLUSIONS

1. Objectius de la dinamització lingüística
   1. Estendre i optimitzar l'ús del català
   2. Aconseguir un canvi d'imatge que permeta assolir cotes més elevades de prestigi lingüístic
   3. Incentivar el ritme viu de la llengua
   
   
2. Aspectes que cal tenir en compte
   1. Jurídics (drets lingüístics)
   2. De màrqueting
   3. De psicologia social
   
   
3. Ofertes i mobilització
   1. Pla de dinamització (no tan sols accions puntuals)
   2. Comissions de dinamització
   3. Estudi dels perfils lingüístics dels llocs de treball
   4. Estudi dels usos lingüístics
   5. Seguiment de les actuacions
   6. Pla de formació lingüística

«La formació de la comunitat universitària i la formació permanent dels tècnics lingüistes»

Universitat Politècnica de Catalunya, 1993

CONCLUSIONS

És necessari:

1. Professionalitzar la figura del tècnic lingüista per mitjà d'una formació específica de nivell superior, mantinguda com a formació permanent, i assegurada per una estabilitat laboral que comporta la creació i la consolidació de l'estructura del servei i dels llocs de treball necessaris.
   
   
2. Assolir la completa formació lingüística dels membres dels diferents estaments universitaris com una de les mesures necessàries per garantir la consecució dels objectius legals de la normalització lingüística, que impliquen l'ús habitual del català en l'àmbit acadèmic i administratiu.
   
   
3. Aprofundir en la coordinació d'esforços tècnics i humans que realitzen els diferents serveis lingüístics mitjançant l'articulació de sistemes d'informació permanent i de coordinadores temàtiques de caràcter estable.

«Marc legal i normalització lingüística a les universitats»

Universitat Rovira i Virgili, 1994

CONCLUSIONS

1. Cal que els rectorats de les universitats de l'àmbit catalanoparlant concretin, en el marc dels objectius i les actuacions previstes per l'Institut Joan Lluís Vives, les vies de coordinació d'aquest institut amb els serveis lingüístics universitaris.
   
   
2. Veiem la necessitat de definir un horitzó de normalitat lingüística que garanteixi l'ús habitual de la llengua catalana en els àmbits administratiu i acadèmic, dins el context de multilingüisme creixent a la universitat.
   
   
3. Reclamem l'aplicació ¿i, si escau, la reforma¿ de la normativa legal vigent en matèria lingüística que afecta l'àmbit universitari, des d'una interpretació que permeti desplegar-la en totes les seves possibilitats.
   
   
4. És necessari que cada universitat arbitri les mesures més adients d'acord amb la seva realitat sociolingüística, per exigir el coneixement de la llengua catalana en l'accés a la docència i administració universitàries.
   
   
5. Cal també que les universitats estableixin els mecanismes per garantir l'ús preferent de la llengua catalana en la docència universitària.

«La dinamització lingüística»

Universitat Autònoma de Barcelona, 1995

CONCLUSIONS

1. Cal incorporar el valor dinamitzador a cada àrea funcional dels serveis lingüístics: assessorament i formació.
   
   
2. Atès el caràcter interdisciplinari que hauria de tenir el perfil professional i personal del dinamitzador lingüístic, es veu la necessitat de realitzar, de manera immediata, un curs de formació de dinamitzador lingüístic.
   
   
3. Es veu la necessitat d'establir un mecanisme de coordinació de les actuacions dinamitzadores que tenen lloc en les diverses universitats. El marc d'aquest mecanisme podria ser l'Institut Joan Lluís Vives.
   
   
4. S'ha de promoure l'ús de la xarxa informàtica per tal d'implicar la comunitat universitària en el procés de dinamització (fer arribar dubtes, suggeriments, projectes, etc.).
   
   
5. Cal aprofitar l'impuls actual del voluntariat per crear una xarxa de suport a les iniciatives de dinamització lingüística. La prestació social substitutòria podria integrar-se en la mateixa xarxa de suport.
   
   
6. Se sol·licita als departaments, a les conselleries o als òrgans a qui corresponga dels governs autònoms una campanya publicitària conjunta de promoció de l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de la docència universitària.

«Els llenguatges d'especialitat»

Universitat de Girona, 1996

CONCLUSIONS

1. Demanar a l'Institut Joan Lluís Vives la creació d'una Subcomissió de Coordinació de Llenguatges d'Especialitat, amb les funcions següents: elaborar una proposta de curs de formació de professorat de llenguatges d'especialitat, establir els criteris per homogeneïtzar la denominació i els programes d'aquestes assignatures, i homologar els crèdits que es cursen entre les diferents universitats.
   
   
2. Demanar als vicerectorats d'Ordenació Acadèmica la inclusió en els plans d'estudis d'assignatures de llenguatges d'especialitat.
   
   
3. Sol·licitar que la docència d'aquestes assignatures depenga dels departaments universitaris implicats a tots els efectes.
   
   
4. Sol·licitar a l'Institut Joan Lluís Vives l'expedició d'un certificat de llenguatge d'especialitat impulsat per la Comissió de Política Lingüística del mateix Institut.
   
   
5. Mantenir i impulsar les assignatures de llenguatges d'especialitat com a crèdits de lliure elecció a totes les universitats de l'àmbit lingüístic català.

«Recursos informàtics aplicats als serveis lingüístics: assessorament, formació i dinamització»

Universitat Pompeu Fabra, 1997

CONCLUSIONS

Des del convenciment que la supervivència i el progrés de la llengua catalana depenen tant de la seva capacitat d'accedir a les noves tecnologies i a les noves eines de comunicació global com del fet que esdevingui la llengua prioritària i hegemònica de comunicació en el propi territori, els serveis lingüístics considerem que les universitats han de tenir un paper cabdal tant en la consolidació i l'ampliació del mercat de la informàtica i les comunicacions en llengua catalana com en la consagració de la nostra llengua com a eina de mercat prestigiosa i rendible.

D'acord amb això, els serveis lingüístics de les universitats indicades a l'encapçalament, reunits a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona en el marc de la IX Trobada de Serveis Lingüístics Universitaris, hem arribat a les conclusions següents:

• Cal que els serveis lingüístics universitaris estiguem cada cop més preparats per donar resposta a les necessitats creixents de multilingüisme a les universitats en un context cada cop més global.
  
  
• Cal que els serveis lingüístics de les universitats utilitzem els programes de traducció automàtica i de traducció assistida existents i que intercanviem els corpus de traducció de què disposem.
  
  
• Cal que les universitats es comprometin a adquirir els programes informàtics i de comunicació en català i a fomentar-ne la creació i les versions en aquesta llengua.
  
  
• Cal que la Comissió de Llengua i la Comissió d'Espai Telemàtic Comú de l'Institut Joan Lluís Vives treballin conjuntament per coordinar l'elaboració i la utilització de noves tecnologies.

«Noves propostes d'actuació en política lingüística universitària»

Universitat de Lleida, 1998

CONCLUSIONS

1. Els organismes interuniversitaris (Institut Joan Lluís Vives, Consell Interuniversitari de Catalunya o altres que es puguen crear) han de tindre realment una funció coordinadora de la política lingüística universitària.
   
   
2. És necessari que hi haja més coordinació entre els serveis lingüístics i els responsables polítics de les universitats.
   
   
3. Cal que totes les universitats elaboren plans de normalització lingüística.
   
   
4. Els serveis lingüístics s'han d'adaptar a la nova realitat multilingüe de les universitats.
   
   
5. Tenint present el marc multilingüe en què es desenvolupen les activitats universitàries, els òrgans de govern haurien d'establir la presència del català en la docència i en la recerca.
   
   
6. És necessari coordinar els requisits de coneixements de llengua que afecten el personal docent i investigador (certificats específics, tipus de proves, homologacions, etc.).
   
   
7. Cal treballar conjuntament en l'elaboració de material de suport a la docència i en l'establiment de cursos específics de llengua per al personal docent i investigador.
   
   
8. S'ha d'impulsar una política editorial comuna de totes les universitats de l'àmbit catalanoparlant que pal·lie la manca de bibliografia en català.

«Les universitats davant els reptes del multilingüisme»

Universitat de València, 1999

CONCLUSIONS

Les innovacions tecnològiques en el terreny de les comunicacions, els processos de mundialització de l'economia i la creació de nous marcs institucionals que superen els estats tradicionals estan generant un increment sostingut dels intercanvis comunicatius entre les diverses comunitats lingüístiques i, per tant, del multilingüisme. Aquest increment comunicatiu és especialment significatiu en el cas de les universitats.

D'una banda, el personal docent i investigador té l'oportunitat de participar d'una comunitat científica i acadèmica d'abast mundial. D'una altra, la mobilitat dels estudiants i els titulats universitaris augmenta gràcies als programes d'intercanvi i a l'emergència d'una oferta laboral qualificada que travessa les fronteres.

En aquest context, cal que les universitats de l'àmbit lingüístic català definesquen, mitjançant la Xarxa d'Universitats de l'Institut Joan Lluís Vives, una política lingüística comuna pel que fa al multilingüisme i a la normalització del català que fixe els horitzons per a cada llengua en cada àmbit (docència, investigació, administració, etc.).

Des del punt de vista dels serveis lingüístics presents a la Trobada, la planificació lingüística coordinada hauria de tenir com a objectius:

• Aconseguir i consolidar el predomini del català en la docència universitària i en els usos administratius i institucionals, seguint el model dels països europeus amb una llengua minoritària.
  
  
• Promoure l'aprenentatge de la llengua de comunicació internacional (anglès) i d'altres llengües que poden resultar útils en determinades àrees de coneixement. Per dur a terme aquest objectiu serà necessari obtenir dades sobre els coneixements lingüístics de la comunitat universitària.
  
  
• Garantir la convivència dels estudiants, independentment del seu origen, i assegurar la integració dels estudiants estrangers que vénen a les nostres universitats, com també la dels estudiants d'altres zones de l'estat que vindran com a conseqüència del districte obert.

Així mateix, els serveis lingüístics -és a dir, els serveis de català o de normalització lingüística- són les unitats administratives que millor poden gestionar les mesures de planificació lingüística necessàries pel que fa al multilingüisme, però caldrà dotar-los amb els recursos humans i materials necessaris per a incorporar les noves funcions que hauran de realitzar.