Universitat Jaume I - UJI - Castello

Servei de Llengües i Terminologia
Serveis

    Vocabulari d'Arquitectura


    Presentació

    Amb aquesta collecció de diccionaris, la Generalitat i les universitatsvalencianes volen contribuir a augmentar la presència del valencià enl'àmbit universitari. Es tracta d'una iniciativa tendent a facilitar aalumnes i professors l'assimilació del vocabulari bàsic de les diversesdisciplines científiques que constitueixen la matèria curricular delsnivells superiors de l'ensenyament.

    Al recer d'aquesta idea, la col·lecció s'ha dissenyat amb un format debutxaca, perquè siga una eina de consulta fàcil, que puga acompanyar elsusuaris en les seues tasques de cada dia, resolent-los alguns delsproblemes que es presenten fent classe, prenent apunts, etc.

    Partint de la nostra realitat sociolingüística, i a fi de donar lamàxima utilitat a aquests llibrets, la selecció de paraules s'ha fet desd'una doble perspectiva. En primer lloc, s'ha volgut, és clar, que hiestigueren el màxim nombre de paraules que conformen el vocabulari bàsic decada matèria; i, en segon lloc, s'ha intentat també introduir-hi aquellsmots que, per les diferències existents entre el castellà i el valencià,podien aportar una informació particularment profitosa per a evitar lesinterferències que inevitablement es produeixen pel contacte entre lesllengües.

    Jesús Huguet i Pascual

    Director general de Política Lingüística


    Abreviatures utilitzades

    adj. adjectiu

    Cast. castellà

    esp. especialment

    f. substantiu femení

    m. substantiu masculí

    pl. plural

    sing. singular

    v. tr. verb transitiu


    accés [pl. -essos] m. Porta, trapa, escala, quepermet arribar a algun lloc.

    Cast. acceso.


    adreçar v. tr. Donar una passada de guix o de morter a unaparet i allisar-la abans d'emblanquinar-la.

    Cast. enfoscar.


    afonament m. Caiguda d'un sostre, un edifici,convertint-se en runa.

    Cast. hundimiento.


    aïllant m. Allò que separa un medi d'un altre.

    Cast. aislante.


    albelló m. Canal o conducte per a donar eixida a lesaigües brutes.

    Cast. albañal.


    alçària f. Allò que un cos té d'alt, dimensió d'un cos endirecció vertical.

    Cast. altura.


    alcova f. Cambra menuda que dóna a una altra de més gran ouna de les parts en què és dividida una cambra destinada a contenir un omés llits.

    Cast. alcoba.


    algeps m. Material per a la construcció obtingut percalcinació de sulfat de calci deshidratat.

    Cast. yeso.


    altura m. Distància vertical d'un punt a la superfície dela terra o a qualsevol altre punt de comparació.

    Cast. altura.


    ampit m. 1. Paret que arriba aproximadament al'alçària del pit i que serveix de protecció. 2. Replà que formenles parets al nivell del travesser inferior de les finestres.

    Cast. 1. pretil, antepecho. 2. alféizar.


    ancoratge m. Giny que serveix per a lligar fortament doselements constructius, especialment el que serveix per a evitardesplaçaments horitzontals.

    Cast. anclaje.


    androna f. Albelló.

    Cast. albañal.


    aparellador -a m. i f. Professional del ram de laconstrucció que supleix l'arquitecte en la vigilància de les obres icomprova la correcta execució de les previsions dels plans.

    Cast. aparejador -a.


    apuntalament m. Estructura formada per un conjunt depuntals que són col·locats a mesura que hom fa una excavació i que serveixper a aguantar les parets i evitar afonaments.

    Cast. apuntalamiento.


    arc m. Estructura arquitectònica que, mitjançant l'úsdeformes corbades, serveix per a cobrir un espai.

    Cast. arco.


    arcbotant m. Element constructiu característic del'arquitectura gòtica que transmet l'empenta de la volta de la nau centralals contraforts.

    Cast. arbotante.


    arena f. Conjunt de partícules que prové de ladesagregació de roques cristal·lines.

    Cast. arena.


    aresta f. Intersecció de la volta amb el mur o amb unaaltra volta.

    Cast. arista.


    argila f. Roca pulverulenta d'aluminosilicat que,barrejada amb aigua, permet pastar-se i adquirir forma.

    Cast. arcilla.


    àrid m. Part granular en la composició del formigó, i engeneral material compost per grans.

    Cast. árido.


    argamassa f. Morter fet amb calç, arena i aigua.

    Cast. argamasa.


    armadura f. 1. Conjunt de barres de ferro queformen l'esquelet d'un peça de formigó armat i que resten submergides dinsla massa de formigó. 2. Encavallada, preferentment de ferro, quesuporta la coberta d'un edifici.

    Cast. armazón.


    arquitecte -ta m. i f. Professional que dissenyaels plans per a fer els edificis i en dirigeix i controla la construcció.

    Cast. arquitecto -ta.


    arquitrau m. Carreu tallat en forma de paral·lelepípedeque descansa directament sobre el capitell d'una columna.

    Cast. arquitrabe.


    arrebossar v. tr. Cobrir el parament vertical d'una paretamb una capa d'argamassa.

    Cast. revocar, enlucir.


    assentament m. Moviment de descens que fan les terres iels fonaments els pilars o les parets d'una construcció a mesura que vanrebent el pes de les construccions que suporten.

    Cast. asiento.


    àtic m. Pis elevat d'un edifici, situat per damunt de lacornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carreren relació amb la façana.

    Cast. ático.


    atovó m. Peça de construcció feta amb argila o fang que ésassecada al sol.

    Cast. adobe.


    atri m. 1. Pati interior, generalment voltat depòrtics. 2. Espai cobert que serveix d'accés a un teatre i ad'altres edifics públics.

    Cast. atrio.


    atrompetat -ada adj. Que té forma de trompeta.

    Cast. abocinado -da.


    badall m. Fissura que es produeix en un material derevestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s'encongeix.

    Cast. grieta f.


    baixant m. Conducte de forma cilíndrica per on circulal'aigua bruta i de pluja des de les cases fins als claveguerons.

    Cast. bajante.


    baixos m. pl. Part baixa d'un edifici.

    Cast. bajo m. sing.


    balcó m. Obertura de l'alçada d'una porta, o més altaencara, feta a la paret d'un edifici per a il·luminar-ne i ventilar-nel'interior.

    Cast. balcó.


    balustre m. Columneta tornejada adornada amb motlures, deterrissa, de pedra, etc., que serveix per a formar baranes de balcó, deterrat, d'escala, etc.

    Cast. balaustre.


    barana m. Construcció que voreja un balcó, un terrat, unaplataforma qualsevol, un pont, etc., la qual s'eleva del sòl fins a unaalçària tal que la seua vora superior pot servir de passamà o ampit.

    Cast. barandilla.


    barandat m. Paret prima formada generalment per rajoles posades de cantell i que normalment no suporta cap pes.

    Cast. tabique.


    bastida f. Construcció provisional feta amb taulons o tubsde ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles alsobrers els llocs on han de treballar.

    Cast. andamio m.


    batent m. Fulla d'una porta o d'una finestra.

    Cast. hoja.


    biga f. Peça, generalment prismàtica, que serveix per asuportar càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.

    Cast. viga.


    bigueta f. Biga menuda, metàl·lica o de formigó,especialment la que, en un sostre amb revoltons, els sosté.

    Cast. vigueta.


    bimbell m. Obra de rajola adherida verticalment a unaparet per a protegir-ne de la pluja el junt amb un terrat o una coberta.

    Cast. vierteaguas.


    bloc de cases Conjunt d'edificis contigus (amb paretsmitgeres o comunes) que, disposats segons unes alineacions preestablertes,constitueixen una illa urbana.

    Cast. bloque de viviendas.


    bol m. 1. Roca disgregada de dimensió molt variablei generalment arredonida per l'erosió. 2. bol erràtic Bol submergiten una altra mena de terreny.

    Cast. 1. bolo. 2. bolo errático.


    bolquet m. Caixó amb una sola roda a la part anterior idos mànecs en la posterior, per a transportar calç, pedres, maons, etc.

    Cast. carretilla f.


    buc m. 1. Conjunt de les parets i la teulada quelimiten l'espai que ocupa una casa. 2. Caixa o conjunt de paretsque limiten una escala i li fan de suport.

    Cast. caja.


    cabiró m. Biga mitjana o xicoteta que forma el pendent dela teulada i suporta els llistons.

    Cast. cabrio.


    calç m. Òxid de calci impur, obtingut per escalfament dela calcària a alta temperatura.

    Cast. cal.


    calcària f. Roca sedimentària que conté més d'un 50% decarbonat càlcic.

    Cast. caliza.


    cambra f. 1. Habitació, local, peça, d'una casa.2. esp. Habitació destinada a dormir o per a l'ús d'una persona o dediverses.

    Cast. 1. cuarto, habitación. 2. dormitorio.


    canonada f. Conducte de forma tubular destinat altransport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes.

    Cast. tubería.


    cantó m. Indret on es troben dues cares laterals.

    Cast. esquina f., cantón, arista.


    cantonada f. En l'encreuament de dues vies, angle formatper dues façanes o dues parets d'un edifici.

    Cast. esquina.


    capitell m. Element arquitectònic que corona generalmentla part superior d'una columna.

    Cast. capitel.


    carena f. Biga situada al llarg de l'aresta superior decertes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent.

    Cast. lima.


    carreu m. Pedra tallada en forma de paral·lelepípederectangular i amb caires vius emprada en la construcció de murs, pilars,etc.

    Cast. sillar.


    carretó m. Bolquet.

    Cast. carretilla f.


    cartabó m. 1. Instrument de fusta, de metall o deplàstic, en figura de triangle isòsceles rectangle, que serveix per amarcar angles rectes, de 45°, línies paral·leles, etc. 2. Angleformat pels vessants d'una teulada. 3. Peça triangular de ferro queserveix per a reforçar els angles en les estructures metàl·liques.

    Cast. cartabón.


    cel ras Revestiment d'un sostre que amaga els elementsestructurals o determinades instal·lacions.

    Cast. cielo raso.


    celobert m. Espai situat dins una edificació o entreedificacions que ventila les cambres immediates alhora que els dónallum.

    Cast. patio de luces.


    ciment m. Material pulverulent que, mesclat amb un líquid,esdevé adhesiu i capaç d'unir fragments o masses sòlids.

    Cast. cemento.


    cintrell m. Corda o regle que serveix de guia en construiruna volta o un arc.

    Cast. cintrel.


    claraboia f. Lluerna.

    Cast. claraboya, tragaluz.


    clavaó f. Sistema d'unió amb claus.

    Cast. clavazón.


    claveguera f. Conducte subterrani per a recollir lesaigües pluvials o fecals dels carrers i els edificis d'una població iconduir-les a la xarxa general de sanejament.

    Cast. alcantarilla.


    clavegueram m. Conjunt de les clavegueres d'una població.

    Cast. alcantarillado.


    clivella f. Badall.

    Cast. grieta.


    coberta f. Artifici que, col·locat damunt un edifici, elprotegeix de les inclemències del temps.

    Cast. cubierta.


    colze m. Peça accessòria que serveix per a canviar ladirecció general d'una canonada.

    Cast. codo.


    confrontant adj. Contigu.

    Cast. colindante.


    constructor -a m. i f. Persona que construeix.

    Cast. constructor -a.


    contractista m. i f. Persona que per contractaexecuta una obra per al govern, una corporació, un particular.

    Cast. contratista.


    contrafort m. Pilar ixent que fa cos amb un mur i liserveix de reforç perquè resistisca a l'espenta de terres adossades, d'unavolta, etc.

    Cast. contrafuerte.


    contrapetja f. Part vertical del graó que correspon a laseua alçada.

    Cast. contrahuella.


    corredor m. En un edifici, peça de pas, llarga i estreta.

    Cast. pasillo.


    corretja f. Bigueta col·locada horitzontalment, recolzadadamunt dues encavallades o dues bigues, que serveix alhora de recolzamental cabirons per tal de formar la coberta o teulada.

    Cast. correa.


    corró de dilatació Cilindre sobre el qual descansa l'extrem d'unajàssera de grans dimensions, d'un pont, etc., que permet la lliuredilatació o contracció de la peça recolzada.

    Cast. rodillo de dilatación.


    crestallera f. Línia de teules posades sobre l'aresta queformen els dos aiguavessos de la teulada.

    Cast carenado m.


    crugia f. Espai comprés entre dos murs de càrrega.

    Cast. crujía.


    cruïlla f. Lloc on s'encreuen dos camins o més.

    Cast. encrucijada.


    cuina f. Estança de la casa on es prepara i cou el menjar.

    Cast. cocina.


    delineant m. i f. Persona que té per ofici dibuixarplans.

    Cast. delineante.


    desfasament m. Falta de correspondència o ajust respecte ales condicions del moment.

    Cast. desfase.


    dormitori m. Cambra destinada a dormir-hi.

    Cast. habitación.


    dovella f. Bloc de pedra en forma de tascó per a formararcs, voltes, etc.

    Cast. dovela.


    drenatge m. Operació de llevar d'un terreny humit l'excésd'aigua fent que s'escórrega per canals, canonades, etc.

    Cast. drenaje.


    edifici m. Qualsevol construcció d'una certa grandària,especialment monumental, destinada a habitació o altres usos, com una casa,un palau, un teatre, un temple, etc.

    Cast. edificio.


    eixample m. Conjunt de cases i carrers nous amb quès'eixampla una població.

    Cast. ensanche.


    empedrat m. Paviment constituït per pedres de forma i dedimensions variables.

    Cast. adoquinado, empedrado.


    empostissat m. Soler, clos, cobert, etc., fet de posts.

    Cast. entablado.


    encastar v. tr. Fixar una cosa en una altra fent-la entrar enpart en un entrant o buit d'aquesta.

    Cast. empotrar.


    encavallada f. Bastida feta amb combinació de cabirons illates per efectuar una obra o reparació a una certa alçada.

    Cast. andamio.


    encofrat m. Motle per a donar una forma determinada alformigó en pasta amb què se l'ompli.

    Cast. encofrado.


    encreuament m. Intersecció de dues o més vies públiques.

    Cast. cruce.


    enderroc m. Conjunt de materials provinents d'una demolició.

    Cast. escombros pl., derribo.


    enduriment m. Procés que sofreix el ciment en adormir-seen el qual adquireix resistència mecànica.

    Cast. fraguado.


    enguixar v. tr. Revestir una paret, un sostre, etc., ambuna capa de guix.

    Cast. lucir, enyesar.


    enrajolat m. Paviment fet amb rajoles.

    Cast. alicatado, enladrillado.


    entaulament m. Conjunt d'elements arquitectònics(arquitrau, fris i cornisa) que corona un edifici d'estil clàssic.

    Cast. entablamento.


    entresòl m. Pis a un nivell poc alt sobre el pla terreny,ordinàriament de sostre més baix i finestres més xicotetes que els altrespisos.

    Cast. entresuelo.


    envà m. Barandat.

    Cast. tabique.


    esbós [pl. -ossos] m. Primera forma imperfectad'una composició artística.

    Cast. esbozo.


    escaiola f. Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual esconstrueixen figures o es revesteix alguna construcció, donant-li colors,imitant marbre o altres pedres, etcètera.

    Cast. escayola.


    escaire m. Instrument de fusta, metall o plàstic en formade triangle rectangle o constituït per dos regles perpendiculars formantuna L, emprat per a traçar angles rectes, línies paral·leles, etc.

    Cast. escuadra f.


    escala f. 1. Pla inclinat que serveix per a passar d'unnivell a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical enescalons adaptats a la mida d'una passa. 2. Relació constant que hi haentre una distància mesurada sobre un mapa o plànol i la distànciacorresponent mesurada sobre el terreny representat.

    Cast. 1. escalera. 2. escala.


    escaló m. Cadascun dels trams en què es descompon un tramd'escala i que hom xafa en pujar-la o baixar-la.

    Cast. escalón, peldaño.


    esquerda f. Badall.

    Cast. grieta.


    estacada f. Conjunt d'estaques de fusta, de formigó, etc.,que, clavades en un terreny poc consistent, n'augmenten la compacitat.

    Cast. empalizada.


    façana f. Cara exterior de la paret d'un edifici.

    Cast. fachada.


    fatxada f. Façana.

    Cast. fachada.


    fibrociment m. Material obtingut en mesclar ciment pòrtland i xicotetes fibres d'amiant.

    Cast. fibrocemento.


    filada f. Rengle horitzontal de rajoles, de maons, decarreus, etc., la superposició dels quals fa créixer en alçada una paret.

    Cast. hilada.


    fonament m. pl. Basament de les parets i els pilarsd'un edifici que resten enterrats i transmeten al terreny el pes de laconstrucció.

    Cast. cimientos.


    forjat m. 1. Armadura que serveix de suport a unsòl. 2. Rebliment amb què es fan les separacions dels pisos d'unedifici.

    Cast. forjado.


    formigó m. 1. Material de construcció constituïtper una barreja de grava, arena i ciment pòrland. 2. formigóarmat Formigó a l'interior del qual hom disposa armadures metàl·liques,destinades a resistir esforços de tracció o de flexió.

    Cast. 1. hormigón. 2. hormigón armado.


    frontissa f. Conjunt de dues plaques de ferro o metall, abanda i banda d'un eix comú que els permet girar.

    Cast. bisagra.


    fumeral m. Xemeneia.

    Cast. chimenea.


    fust m. Element sustentador de la columna, entre la base iel capitell.

    Cast. fuste.


    galvanització f. Recobriment d'una peça metàl·lica amb unacapa o bany de zinc, protegint-la contra la corrosió.

    Cast. galvanizado.


    garatge m. Local destinat a guardar vehicles automòbils.

    Cast. garaje.


    garbellar v. tr. Passar gra, arena, etc., pel garbell.

    Cast. cribar.


    gelosia f. Cloenda feta de llistons encreuats que hom posaa les finestres perquè no entre l'esclat de la llum i que permet mirarsense ser vist des de l'exterior.

    Cast. celosía.


    golfa [usat generalment en pl.] f. Espai comprésentre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la delfred i de la calor del sol, el qual se sol aprofitar per als mals endreços.

    Cast. desván m., buhardilla.


    granit m. Roca ígnia intrusiva d'estructura granítica.

    Cast. granito.


    graó m. Escaló.

    Cast. escalón, peldaño.


    gratacel m. Casa de pisos que ateny una alçària moltsuperior a la normal.

    Cast. rascacielos.


    graveta f. Grava menuda, de menys de 3 cm de diàmetre.

    Cast. gravilla.


    guix m. Algeps.

    Cast. yeso, escayola.


    habitatge m. La casa o la part de la casa que un pot habitar.

    Cast. vivienda.


    illa (de cases) f. Conjunt d'edificacions contigües lesunes a les altres, delimitat per tres o més carrers.

    Cast. manzana (de casas).


    imposta f. 1. Carreu o rengle de carreus,generalment motlurats i més ixents que la paret, sobre els quals descansaun arc o una volta. 2. Faixa disposada a la façana d'un edifici al'altura de cadascun dels pisos.

    Cast. imposta.


    jàssera f. Biga grossa.

    Cast. jácena.


    junta f. 1. Espai estret entre dues peces d'unaobra (rajoles, pedres, etc.), generalment ple d'un material d'unió.2. junta vertical Espai entre dues rajoles d'una mateixafilada.

    Cast. 1. junta. 2. llaga.


    lavabo m. Habitació destinada a llavar-s'hi.

    Cast. aseo, cuarto de baño.


    llamborda f. Pedra grossa i plana emprada generalment enpavimentació.

    Cast. adoquín m.


    llar f. Lloc d'una casa amb paviment de pedra o d'atovonsrefractaris on hom fa foc per a escalfar-s'hi o per a cuinar, proveït dexemeneia de campana ampla per a l'eixida dels fums.

    Cast. hogar.


    llenç m. Cadascuna de les façanes i parets d'un edifici.

    Cast. lienzo.


    lligada f. Cadascun dels totxos, els maons, etc., que esdeixen ixents a l'extrem d'una paret que es té la intenció d'allargar méstard, per tal que la unió de la part vella amb la nova no siga rectilínia.

    Cast. adaraja, endeja.


    llinda f. 1. Fusta o pedra travessera que clou lapart posterior d'un portal o una finestra i que descansa sobre elsmuntants. 2. Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombreimparell, que clouen una obertura formant un arc pla.

    Cast. dintel m.


    llindar m. 1. Part inferior de l'obertura d'unaporta, especialment la d'entrada d'una casa. 2. Fusta o pedratravessera situada a la part inferior d'una porta, a un nivell més alt queel sòl exterior.

    Cast. umbral.


    lliscar m. Lluir.

    Cast. enlucir.


    lluerna f. Obertura feta al sostre d'una habitació o a lapart alta de la paret d'un soterrani, generalment vidrada, que serveix pera fer claror a l'interior.

    Cast. claraboya, tragaluz.


    lluir v. tr. Estendre sobre una paret una capa molt primade morter de calç o de ciment pòrtland, per tal d'obtenir una superfíciemolt llisa.

    Cast. enlucir.


    maçoneria f. Obra feta amb pedres o maons, generalmentlligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc.).

    Cast. mampostería, mazonería.


    mainell m. Mena de columneta de fusta o pedra que divideixen dos el buit d'una obertura, com és ara un finestral gòtic o una finestracoronella.

    Cast. mainel, parteluz.


    maniseta f. Taulellet.

    Cast. azulejo.


    marbre m. Roca calcària, metamòrfica, cristal·lina,granular i de gra microscòpic, formada quasi totalment per grans de calcitaagregats sense orientació, però sense deixar espais buits.

    Cast. mármol.


    meitat f. Cadascuna de les dues parts iguals, oaproximadament iguals, en què és dividit un tot.

    Cast. mitad.


    menjador m. Sala o habitació d'una casa destinada a menjar-hi.

    Cast. comedor.


    mesura f. Valor numèric obtingut experimentalment com aresultat d'un mesurament consistent a comparar una magnitud amb una altrade la mateixa espècie elegida com a unitat, amb la finalitat d'establirunes relacions o la deducció d'unes conclusions.

    Cast. medida.


    mènsula f. Element arquitectònic que reïx del paramentd'un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.

    Cast. ménsula.


    mesurament m. Acció de mesurar.

    Cast. medición f.


    metre m. 1. Unitat fonamental de longitud en elSistema Internacional d'unitats (SI) i en el sistema mètric. 2.metre quadrat Unitat de superfície, l'àrea d'un quadrat el costatdel qual té un metre de longitud. 3. metre cúbic Unitat devolum, el volum d'un hexàedre regular o cub la resta del qual té un metrede longitud.

    Cast. 1. metro. 2. metro cuadrado. 3. metrocúbico.


    mida f. Unitat de mesura amb exclusió de les de capacitati de pes.

    Cast. medida.


    mitgera f. Dit de l'element arquitectònic que és comú adues propietats contigües.

    Cast. medianera.


    mòdul m. Mida presa com a unitat d'una escala deproporcions per a una composició o distribució arquitectònica.

    Cast. módulo.


    monolític -a adj. Fet d'una sola pedra.

    Cast. monolítico.


    morter m. 1. Material de construcció fet amb unamescla d'un conglomerat (calç, ciment o d'una barreja de tots dos), arena iaigua, que es pren o s'endureix en un cert temps. 2. morter bastardMorter que utilitza com a aglomerant la calç i el ciment pòrtland.

    Cast. 1. mortero. 2. mortero bastardo.


    motle m. Peça amb una cavitat en la qual hom introdueixuna substància en forma de pols, de pasta o líquida per tal que, en passara l'estat sòlid, agafe la forma de la cavitat.

    Cast. molde.


    motlura f. Element decoratiu, tirat, estret, que formaixent i és de perfil uniforme.

    Cast. moldura.


    mur m. Paret gruixuda que suporta el pes d'un edifici oque en limita verticalment l'interior.

    Cast. muro.


    nau f. En un edifici, espai comprés entre parets, arcadeso fileres de pilars o columnes.

    Cast. nave.



    nínxol m. Concavitat practicada en un mur o en un retauleper posar-hi una estàtua o un gerro.

    Cast. nicho, hornacina.


    nivell m. Instrument que permet comprovarl'horitzontalitat d'un pla o d'una línia o de determinar la diferènciad'altura entre dos punts.

    Cast. nivel.


    nivelleta f. Cadascun dels tres instruments, en forma deT, emprats en la construcció de camins i de carreteres i en l'esplanaciódel sòl, per a igualar pendents o anivellar terrenys.

    Cast. niveleta.


    anivellar v. tr. 1. Fer que la superfície (d'unacosa) esdevinga plana i horitzontal. 2. Determinar les altures dediferents punts d'un tros de terra amb el nivell.

    Cast. nivelar.


    nucli urbà m. Sector primitiu d'una ciutat al voltant delqual aquesta s'ha expandit.

    Cast. casco urbano.


    nus m. Punt al qual concorren dues o més peces d'una armadura.

    Cast. nudo.


    obertura f. Buit en una paret, en una construcció, perdonar pas o fer entrar claror.

    Cast. vano, abertura.


    oblic -iqua adj. Dit de les rectes i dels plans que no sónperpendiculars ni paral·lels entre ells.

    Cast. oblicuo -cua.


    obrer -a m. i f. Mestre d'obres, mestre de cases.

    Cast. albañil.


    ogiva f. Arc acabat en punta en què els costats són dosarcs de cercle còncaus i simètrics que s'uneixen formant un anglecurvilini.

    Cast. ojiva.


    ordre arquitectònic Cadascun dels estils de construcció que esdistingeixen pels diferents criteris de disposició dels elementsarquitectònics fonamentals (columnes, capitells, entaulament).

    Cast. orden arquitectónico.


    palafit m. Cadascun dels pals de fusta, ferro o cimentarmat que s'afonen a terra i damunt els quals és construït un habitatge oun edifici.

    Cast. palafito.


    paleta m. i f. Persona que treballa en laconstrucció o en la reparació d'edificis, etc., i posseeix un cert nivellde coneixements i d'experiència.

    Cast. albañil.


    parcel·la f. Porció petita de terreny, normalment sobrantd'una altra de més gran que s'ha comprat, expropiat o adjudicat.

    Cast. parcela.


    paredar v. tr. Construir les parets d'una casa, d'un edifici.

    Cast. tabicar, tapiar.


    paredassa f. Paret mestra, especialment la que resta en peu a les ruïnes d'un edifici, d'una casa.

    Cast. paredón.


    paret f. Obra de fàbrica alçada a plom fins a certaalçària, que serveix per a tancar un espai de terreny, per a formar lescares laterals d'una casa, d'una cambra, etc., per a sostenir la cobertad'una construcció, etc.

    Cast. pared.


    partió f. Línia divisòria entre dues possessions, dosterritoris, etc.

    Cast. linde m.


    passamà m. Peça llarga de fusta, de corda, de pedra, demetall, etc., per la qual hom pot passar la mà o agafar-s'hi en pujar unaescala, etc.

    Cast. pasamano, barandilla.


    pastar v tr. Mesclar convenientment els materials per a fer morter.

    Cast. amasar.


    pavelló m. Construcció que s'eleva per damunt d'altresconstruccions contigües, aïllada en un patí, en un jardí, etc.

    Cast. pabellón.


    paviment m. Revestiment de pedres, rajoles, parquet,producte bituminós, etc.

    Cast. pavimento.


    pedrera f. Lloc d'on hom extrau pedres emprades enconstrucció o en obres públiques.

    Cast. cantera.


    pèrgola f. Glorieta.

    Cast. cenador.


    pis m. 1. Cadascuna de les divisions horitzontalsd'un edifici, cadascun dels compartiments superposats que el formen.2. Cadascun dels apartaments que, en un edifici, són llogats ovenuts separadament, encara que siguen al mateix nivell. 3. Pavimentd'una habitació.

    Cast. piso.


    pla m. Representació, sobre una superfície plana, de ladisposició d'una ciutat, edifici, parc, etc.

    Cast. plano.


    plànol m. Pla.

    Cast. plano.


    polleguera f. Peça amb un ull o un clot pel qual passa igira un piu o l'extrem d'un eix de rotació o d'un arbre d'una porta, d'unaembarcació, d'un motor, etcètera.

    Cast. quicio.


    porta f. Obertura feta o deixada expressament en unaparet, un reixa, una tanca, etc., des del soler fins a una alturaconvenient, que permet d'entrar en una casa, un cambra, un clos, etc., oeixir-ne.

    Cast. puerta.


    pòrtland m. Ciment de gran duresa, de color gris verdós isuperfície molt llisa, utilitzat en la fabricació de ciment armat, pedraartificial, rajoles, canonades, etc.

    Cast. portland.


    porxada f. 1. Conjunt de porxos o de pòrtics.2. Part superior d'una casa o galeria lateral, amb arcadesgeneralment sostingudes per columnes o per pilars.

    Cast. soportal.


    porxo m. Espai cobert, limitat lateralment per columnes opilars, adossat pel costat oposat al de les columnes a una façana.

    Cast. porche, soportal.


    pou m. Excavació vertical i profunda, practicada en el sòlfins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxima la superfície.

    Cast. pozo.


    predi m. Heretat, solar o possessió immoble, sobretot lasituada al camp.

    Cast. predio.


    projecte m. Conjunt de plans i de documents explicatiusque donen totes les dades tècniques i totes les vistes d'elements o deconjunt necessàries per tal que hom puga construir un edifici, un pont,etc., d'acord amb les instruccions de qui l'encarrega o segons un programaestablert.

    Cast. proyecto


    projectura f. Volada d'una construcció, respecte a unafaçana, a una paret, etc.

    Cast. proyectura, vuelo m.


    queixal m. Cadascuna de les peces de construcció, delstrossos de maó, etc., que hom deixa lateralment en una paret per tal deperllongar-la o d'encaixar-hi els d'una altra paret, en una cantonada,sense que hi haja cap discontinuïtat estructural.

    Cast. adaraja f., endeja f.


    ràfec m. Part de la teulada que sobreïx del pla d'una façana.

    Cast. alero.


    rajola f. Peça de ceràmica de forma prismàtica i de pocgruix, generalment de secció quadrada o rectangular, però també hexagonal,etc., que és emprada per a fer paviments, cobrir parets, etc.

    Cast. ladrillo m.


    rasa f. Excavació llarga i estreta feta al sòl per tal deposar els fonaments d'un edifici, estendre una canalització, etc.

    Cast. zanja.


    rasant f. Projecció en alçat del perfil longitudinald'una carretera, d'un carrer, etc.

    Cast. rasante.


    rastell m. Filera de pedres que forma la vora del'empedrat o vorera.

    Cast. bordillo.


    rebedor m. Peça a l'entrada d'una casa, d'un pis, etc., onhom fa entrar i atén el qui hom no vol fer esperar fora.

    Cast. recibidor.


    reble m. Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc.,eventualment barrejats amb morter, amb els quals s'omplin els buits entrepedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc.

    Cast. cascotes pl.


    rebliment m. Acció d'omplir amb reble els buits d'unaparet, d'un camí, etc., per a aplanar-ne la superfície.

    Cast. relleno.


    rebló m. Clavilla metàl·lica, generalment d'acer,relativament curta i proveïda d'una cabota, que serveix per a efectuarunions definitives de xapes o peces de poc gruix.

    Cast. remache.


    rebost m. Lloc d'una casa on es guarden els comestibles.

    Cast. despensa f.


    reculat m. Part extrema d'una motlura o d'una cornisa queforma colze o cantonera.

    Cast. retranqueado.


    regle m. Instrument llarg i dret, de secció rectangular igeneralment de poc gruix, emprat per a traçar línies rectes amb un llapis,un tiralínies, etcètera.

    Cast. regla f.


    reixa f. Conjunt de barres, paralleles o entrecreuades,que separen un ambient o protegeixen una obertura.

    Cast. reja.


    relleu m. Ornament que sobreïx del pla que forma el fons.

    Cast. relieve.


    repeu m. Regruix que reforça la base d'un mur, una columnao un altre element de construcció vertical.

    Cast. base, zócalo.


    replà m. Cadascuna de les superfícies planes d'una escalaconstruïdes davant les portes dels pisos o al cap del buc.

    Cast. rellano.


    replanell m. Xicotet replà en un terreny costerut, en unaescala.

    Cast. rellano, descansillo.


    respirador m. Obertura a través de la qual es renoval'aire d'un espai tancat o a través de la qual poden eixir els fums, elsgasos, etc., produïts a l'interior d'una cavitat.

    Cast. respiradero.


    respirall m. Respirador.

    Cast. respiradero.


    revestiment m. Conjunt dels materials (empostissat,rajoles, peces de marbre o de pedra, etc.) amb què es cobreix unaconstrucció o un element d'obra, per a adornar-lo, donar-li una solidesamés gran, etc.

    Cast. revestimiento.


    revoltó m. Petita volta, de poca llum, que va d'una biga auna altra d'un sostre.

    Cast. bovedilla f.


    sabata f. Peça, generalment de fusta, posada damunt un peudret, una columna, etc., que suporta una biga o altre element horitzontal.

    Cast. zapata.


    sòcol m. 1. Membre arquitectònic ixent al peu d'unaparet o d'un pilar, sota la base d'una columna, d'una estàtua, etc.2. Cos inferior de l'exterior d'un edifici i d'altres construccionsque compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet elevar elbasament a un mateix nivell.

    Cast. zócalo.


    sòl m. Superfície feta artificialment amb la finalitat ques'hi puguen moure els homes i els animals o que servisca d'assentament ales coses.

    Cast. suelo.


    sorra f. Arena.

    Cast. arena.


    sostre m. Part interior d'una casa, d'una habitació od'una altra construcció, que la limita per dalt (en oposició al sòl opaviment, que la limita per baix).

    Cast. techo.


    soterrani m. Habitació, espai, recinte, situat per sota dela rasant del carrer.

    Cast. sótano.


    subterrani -ània adj. Que és situat sota la terra.

    Cast. subterráneo -ea.


    talús [pl -ussos.] m. Inclinació del parament d'unmur, d'un desmunt o d'un terraplé.

    Cast. talud.


    tanca f. Reixa, estacada, bardissa, etc., amb què secircumda un espai de terreny, amb què es tanca una obertura.

    Cast. valla.


    tancament m. Fase de la construcció d'una obra queconsisteix a tancar les obertures amb portes i finestres.

    Cast. cerramiento.


    tascó m. Peça de fusta, de ferro, etc., que serveix per aesberlar pedra, fusta, etc., per a fer forta una cosa dins una altraintroduint-la en un interstici, etc.

    Cast. cuña f.


    taulell m. Rajola fina, generalment quadrada orectangular, que s'utilitza per a solar.

    Cast. baldosa.


    taulellet m. Rajola menuda vidrada, de colors varis, ques'utilitza habitualment per a cobrir les parets de les cuines i les cambresde bany.

    Cast. azulejo.


    terra m. Sòl, paviment, etc., sobre el qual s'està, escamina, etc.

    Cast. piso, pavimento.


    terrassa f. Terrat.

    Cast. terraza.


    terrat m. Coberta plana i lleugerament inclinada, senseteules, d'un edifici o d'una part d'un edifici.

    Cast. azotea f.


    terratzo m. Paviment format per còdols o trossos de marbreaglomerats amb ciment, amb la superfície polida.

    Cast. terrazo.


    terreny m. Extensió de terra quant a la seua natura, elsaccidents, etcètera.

    Cast. terreno.


    teula f. Cadascuna de les peces de terra cuita,generalment corbes i una mica més amples d'un extrem que de l'altre, quesón unides les unes amb les altres de manera que formen sobre la cobertad'una casa o d'una altra construcció una superfície per la qual es pugaescórrer l'aigua de pluja.

    Cast. teja.


    teulada f. Coberta d'un edifici o d'una altra construcciófeta de teules.

    Cast. tejado m.


    tirant m. 1. Biga horitzontal que uneix i mantéimmòbils dues parets paralleles que tendeixen a desplomar-se. 2.Peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada doselements verticals consecutius.

    Cast. tirante.


    tornapunta m. Peça inclinada que, recolzada pel seu peu enuna peça vertical i unida per la seua part superior a una peça horitzontal,les uneix, especialment per a transmetre a la primera una part de lacàrrega de la segona.

    Cast. tornapunta f., jabalcón m.


    totxo m. Maó.

    Cast. ladrillo.


    travessa f. Cadascuna de les bigues que es posa per formarl'armadura triangular d'una teulada.

    Cast. traviesa.


    travesser m. Peça de fusta, de ferro, etc., que va d'uncostat a un altre d'un moble, d'una màquina, d'un aparell, d'unaferramenta, etc., travant les peces que van al llarg o de dalt a baix.

    Cast. travesaño.


    trencallums m. pl. Mainell.

    Cast. parteluz.


    trespol m. Sostre d'una habitació.

    Cast. techo.


    ventalla f. 1. Batent. 2. Gelosia.

    Cast. 1. hoja. 2. celosía.


    vèrtex m. Punt en què concorren els dos costats d'un angle.

    Cast. vértice.


    vestíbul m. Peça d'una casa situada a l'entrada i que dónaaccés a les peces interiors.

    Cast. vestíbulo.


    vestidor m. Lloc destinat a vestir-se.

    Cast. vestuario.


    vidre m. Làmina més o menys gruixuda de vidre que hom posaa les finestres, les portes, etc., per tal d'impedir el pas de l'aire, peròno el de la claror.

    Cast. cristal.


    vinclament m. Deformació de les parets, de les columnes id'altres elements verticals o que treballen per compressió, quan suportencàrregues desproporcionades a la seua resistència.

    Cast. pandeo.


    volada f. Part d'una obra de fàbrica o d'un elementarquitectònic (baló, ràfec, etc.) que ix fora del mur que el sosté, sensetenir altre aguant.

    Cast. voladizo m.


    voladís -issa adj. Que fa volada.

    Cast. voladizo -za.


    volta f. Estructura arquitectònica corbada que cobreix unespai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elementsque recolzen mútuament i exerceixen una pressió exterior suportada perparets, pilars, etcètera.

    Cast. bóveda.


    vorada f. Rastell.

    Cast. bordillo m.


    voravia f. Vorera.

    Cast. acera.


    vorera f. Part lateral d'un carrer, d'un pont, etc.,generalment més alta que la calçada, que és destinada al pas de la gent queva a peu.

    Cast. acera.


    wàter m. Cambra de bany.

    Cast. wáter.


    xalet m. Casa menuda, torre, generalment situada fora dela ciutat o als suburbis i envoltada de jardí.

    Cast. chalé.


    xamfrà m. Cantonada constituïda per un pla que formaangles obtusos, especialment de 135°, amb cadascuna de les dues façanes quela determinen.

    Cast. chaflán.


    xemeneia f. Conducte vertical que dóna eixida a l'exterioral fum i als productes de combustió d'una llar, o als gasos residuals d'unareacció química.

    Cast. chimenea.


    VOCABULARI CASTELLÀ-VALENCIÀ

    abertura obertura.

    abocinado -da atrompetatada.

    acceso accés.

    acera voravia, vorera.

    adaraja lligada, queixal.

    adobe atovó.

    adoquín llamborda.

    adoquinado empedrat.

    aislante aïllant.

    albañal albelló, androna.

    albañil obrer -a, paleta.

    alcantarilla claveguera.

    alcantarillado clavegueram.

    alcoba alcova.

    alero ràfec.

    alféizar ampit.

    alicatado enrajolat.

    altura 1. alçària. 2. altura.

    amasar pastar.

    anclaje ancoratge.

    andamio 1. bastida. 2. encavallada.

    antepecho ampit.

    aparejador -a aparellador -a.

    apuntalamiento apuntalament.

    arbotante arcbotant.

    arcilla argila.

    arco arc.

    arena arena, sorra.

    argamasa argamassa.

    árido àrid.

    arista aresta, cantó.

    armazón armadura.

    arquitecto -ta arquitecte -ta.

    arquitrabe arquitrau.

    aseo lavabo.

    asiento assentament.

    ático àtic.

    atrio atri.

    azotea terrat.

    azulejo taulellet, maniseta.

    bajante baixant.

    bajo baixos.

    balaustre balustre.

    balcón balcó.

    baldosa taulell.

    barandilla barana, passamà.

    base repeu.

    bisagra frontissa.

    bloque de viviendas bloc de cases .

    bolo 1. bol. 2. bolo errático bol erràtic.

    bordillo rastell, vorada.

    bóveda volta.

    bovedilla revoltó.

    buhardilla golfes.

    cabrio cabiró.

    caja buc.

    cal calç.

    caliza calcària.

    cantera pedrera.

    cantón cantó.

    capitel capitell.

    carenado crestallera.

    carretilla bolquet, carretó.

    cartabón cartabó.

    casco urbano nucli urbà.

    cascotes reble.

    celosía gelosia, ventalla.

    cemento ciment.

    cenador pèrgola.

    cerramiento tancament.

    cielo raso cel ras.

    cimientos fonament.

    cintrel cintrell.

    claraboya claraboia, lluerna.

    clavazón clavaó.

    cocina cuina.

    codo colze.

    colindante confrontant.

    comedor menjador.

    constructor -a constructor -a.

    contrafuerte contrafort.

    contrahuella contrapetja.

    contratista contractista.

    correa corretja.

    cribar garbellar.

    cristal vidre.

    cruce encreuament.

    crujía crugia.

    cuarto cambra.

    cuarto de baño lavabo.

    cubierta coberta.

    cuña tascó.

    chaflán xamfrà.

    chalé xalet.

    chimenea xemeneia, fumeral.

    delineante delineant.

    derribo enderroc.

    descansillo replanell.

    desfase desfasament.

    despensa rebost.

    desván golfa.

    dintel llinda.

    dormitorio cambra.

    drenaje drenatge.

    edificio edifici.

    empalizada estacada.

    empedrado empedrat.

    empotrar encastar.

    encofrado encofrat.

    encrucijada cruïlla.

    endeja lligada, queixal.

    enfoscar adreçar.

    enladrillado enrajolat.

    enlucir arrebossar, lliscar, lluir.

    ensanche eixample.

    entablado empostissat.

    entablamento entaulament.

    entresuelo entresòl.

    enyesar enguixar.

    esbozo esbós.

    escala escala.

    escalera escala.

    escalón escaló, graó.

    escayola 1. escaiola. 2. guix.

    escombros enderroc.

    escuadra escaire.

    esquina 1. cantó. 2. cantonada.

    fachada façana, fatxada.

    fibrocemento fibrociment.

    forjado forjat.

    fraguado enduriment.

    fuste fust.

    galvanizado galvanització.

    garaje garatge.

    granito granit.

    gravilla graveta.

    grieta badall, clivella.

    habitación cambra, dormitori.

    hilada filada.

    hogar llar.

    hoja batent, ventalla.

    hormigón 1. formigó. 2. hormigón armado formigó armat.

    hornacina nínxol.

    hundimiento afonament.

    imposta imposta.

    jabalcón tornapunta.

    jácena jàssera.

    junta junta.

    ladrillo rajola, totxo.

    lienzo llenç.

    lima carena.

    linde partió.

    llaga junta.

    lucir enguixar.

    mainel mainell.

    mampostería maçoneria.

    manzana (de casas) illa (de cases).

    mármol marbre.

    mazonería maçoneria.

    medianera mitgera.

    medición mesurament.

    medida 1. mesura. 2. mida.

    ménsula mènsula.

    metro 1. metre 2. metro cuadrado metre quadrat. 3.metro cúbico metre cúbic.

    mitad meitat.

    módulo mòdul.

    molde motle.

    moldura motlura.

    monolítico monolític -a.

    mortero 1. morter. 2. mortero bastardo morter bastard.

    muro mur.

    nave nau.

    nicho nínxol.

    nivel nivell.

    nivelar anivellar.

    niveleta nivelleta.

    nudo nus.

    oblicuo -ua oblic -iqua.

    ojiva ogiva.

    orden arquitectónico ordre arquitectònic.

    pabellón pavelló.

    palafito palafit.

    pandeo vinclament.

    parcela parcel·la.

    pared paret.

    paredón paredassa.

    parteluz trencallums.

    pasamano passamà.

    pasillo corredor.

    patio de luces celobert.

    pavimento paviment, terra.

    peldaño escaló, graó.

    piso pis, terra.

    plano pla, plànol.

    porche porxo.

    portland pòrtland.

    pozo pou.

    predio predi.

    pretil ampit.

    proyectura projectura.

    puerta porta.

    quicio polleguera.

    rasante rasant.

    rascacielos gratacel.

    recibidor rebedor.

    regla regle.

    reja reixa.

    relieve relleu.

    rellano replà, replanell.

    relleno rebliment.

    remache rebló.

    respiradero respirador, respirall.

    retranqueado reculat.

    revestimiento revestiment.

    revocar arrebossar.

    rodillo de dilatació corró de dilatació.

    sillar carreu.

    soportal porxada, porxo.

    sótano soterrani.

    subterráneo -ea subterrani -ània.

    suelo sòl.

    tabicar paredar.

    tabique barandat, envà.

    talud talús.

    tapiar paredar.

    techo 1. sostre. 2. trespol.

    teja teula.

    tejado teulada.

    terraza terrassa.

    terrazo terratzo.

    terreno terreny.

    tirante tirant.

    tornapunta tornapunta.

    tragaluz lluerna, claraboia.

    travesaño travesser.

    traviesa travessa.

    tubería canonada.

    umbral llindar.

    valla tanca.

    vano obertura.

    vértice vèrtex.

    vestíbulo vestíbul.

    vestuario vestidor.

    vierteaguas bimbell.

    viga biga.

    vigueta bigueta.

    vivienda habitatge.

    voladizo -za 1. volada, 2. voladís -issa.

    vuelo projectura.

    wáter wàter.

    yeso algeps, guix.

    zanja rasa.

    zapata sabata.

    zócalo sòcol, repeu.


    Informació proporcionada per: Servei de Llengües i Terminologia
    Data de modificació: --
    Informació i consultes: Bústia UJI | Polítiques generals i de campus
    Universitat Jaume I CIF: Q-6250003-H Av. de Vicent Sos Baynat, s/n 12071 Castelló de la Plana, Espanya Tel.: +34 964 72 80 00 Fax: +34 964 72 90 16