Ja han caigut moltes pomes dels arbres des que una d’eixes fruites colpejara el cap d’Isaac Newton mentre meditava plàcidament al camp. La ciència ha deixat de ser una distracció per als membres de les ocioses elits socials per a convertir-se en una professió en tota regla. Els investigadors es guanyen la vida fent ciència com els mecànics se la guanyen reparant cotxes o els metges salvant vides. I les oportunitats professionals dels científics són més de les que podem imaginar.
Però primer cal formar-se. És curiós, la investigació és una professió que s’aprèn sobre la marxa. Investigar significa moure’s entre la incertesa, explorar les fronteres d’allò que s’ha conegut, utilitzar tècniques experimentals sofisticades i que evolucionen ràpidament, viatjar i compartir amb altres científics… Totes aquestes coses no estan en els llibres, en realitat un aprèn fent-les.
És per això que l’investigador es forma treballant en una universitat o centre d’investigació. Generalment mitjançant una beca o contracte en formació (beques o contractes predoctorals).
Es considera que el període de formació de l’investigador conclou quan obté el títol de doctor, no obstant això, és habitual que en els dos o tres anys posteriors, el doctor es perfeccione en un centre diferent del que li va atorgar el grau de doctor (beques o contractes postdoctorals).
